Estudiar i les Flors de Bach

La Lara fa dies que em demanda Flors de Bach perque des de fa unes setmanes ha decidit estudiar.
Ella treballa en un lloc on té contacte directe amb persones que tenen greus problemes, i això li afecta molts cops al seu estat d'ànim. Em diu que no és la feina de la seva vida pero noto que quan m'ho explica té la necessitat vital d'ajudar als altres i que, tot i que se'n ressenteix molts cops a nivell emocional, a nivell físic sap que no és el millor per ella.
Em comenta que per propiciar canvis, ha decidit  presentar-se a unes oposicions.Està molt motivada, no obstant, sap que no té força per posar-se a estudiar. Em diu que necessita concentració, poder estar sentada en una taula i mirar hores els apunts. Tinc en compte que la conec des de fa un temps, i la veig treballadora, amb una voluntat inesgotable, que quan es proposa objectius tot i que hi arribi desvalguda els assoleix. És una oak de cap a peus.
Així que li proposo fer tractament uns quants dies a veure que passa, i li dono:clematis, oak, rescue remedy, impatiens, olive, cherry plum i walnut.
La motivació es busca i ella l'havia trobat. Les flors només li donarien una empemta per posar-se a estudiar, per posar-se les "piles".
Així que li dono una barreja de tot...De clematis per la tendència que tenim els humans a no centrar-nos en el que fem, sinó en el que va passar. Si té pensaments així, no podrà concentrar-se mentre estudïi, li dono també olive perque necessita fer un reset. L'esgotament que duu és gran i ho noto. En la seva mirada, la seva manera de caminar...Necessita descansar per agafar forces...El cherry plum, com no per no explotar, per donar-se els deu segons abans a treure tot el que portes dins .
Al cap d'uns dies parlem, i em diu que es troba relaxada. Que quan va a dormir ho fa tota la nit i dorm hores, hores aprofitades en son i que es desperta bé, concentrada i plena d'energia.

Les flors de Bach molts cops no només ens fan canviar estats d'ànim, sinó que també ens donen l'empenta que ens falta, ens omplen d'energia i ens fan seguir el camí que nosaltres volem. Les flors, una ajuda en molts moments vitals

Centaury, la flor que t'ajuda a ser més forta

"Soy débil, sí, sé que soy débil, pero ¿por qué?. Porque he aprendido a odiar la fuerza y el poder y la dominación, y si me equivoco con mi debilidad, perdóneme, porque es sólo una reacción a mi aversión a herir a los demás, y pronto aprenderé a entender como encontrar el equilibrio entre ni herir ni ser herido. Pero por el momento prefiero sufrir yo que causar un solo momento de dolor a mi hermano.
De modo que sé muy paciente con tu pequeña Centaury; ella es débil, lo sé, pero es una debilitat hacia el lado bueno, y pronto creceré más fuerte y más hermosa, hasta que puedas admirarte de la fuerza que voy a proporcionarte"

Sento admiració per Centaury..perque al cap i a la fi tots tenim alguna cosa d'ella...perque lluita per una debilitat innata , pero encara que és fràgil , és bonica i tendra, perque tinc ganes d'ajudar-la a que sigui assertiva i a donar-li força....Centaury

Scleranthus: davant del dubte

Després de gairebé un mes sense escriure em disposo a agafar l'ordenador de nou. Les vacances han estat intensesi profitoses i ara que ja és setembre es prepara un nou curs escolar i laboral ple de temes que ens tornaran a venir de nou i en algun moment ens agobiaran, ens estressaran i en d'altres ens faran estar en una posició dubitativa: entre el sí i el no.

Alguns cops m'ha agafat ganes de dir: en la vida hi ha dos tipus de persones, les que dubten i les que no. Les que saben el que volen i les que encara no ho tenen decidit. Les que saben on volen arribar i les que arribaran com puguin alli sobre la marxa.

Hi ha una flor de Bach que ens ajuda a això, a ajudar a que ens decidim i ens aclarim, que veguem la llum al final del túnel, després de molts entrebancs: l'Scleranthus o Esclerant en català.

Davant del dubte, de la decisió, de la debilitat, Scleranthus ens empeny a veure-ho clar, a ser ferms i a pendre una decisió cap al si o el no, cap al que jo vull , cap on és la direcció correcta per caminar i que és el que jo vull.

M'agradaria tant decidir, m'agradaria tant saber el que vull...Scleranthus és la flor que porta a aquests dubtes, a aquests marges que alguns cops t'has près i que ara s'escurçen.

Scleranthus: la flor del si i del no.

Avui, divendres

Aquest dematí me llevat aviat. El sol entrava per la finestra dient-me bon dia. No tenia la necessitat de dormir més ni tampoc de llevar-me desperta. Només pensava en lo bonic que era disfrutar del silenci. Veure com la naturalesa m'envoltava just davant de casa meva.

Només pensava en el bonic que és gaudir  del silenci. De la soletat, sempre en positiu. I de pendre consciència d'un mateix.

M'han passat aquest video tan xulo que m'agradaria que disfrutessiu.

Bon cap de setmana


 https://www.youtube.com/watch?v=bZ_BoOlAXyk

Que significa ajudar als altres : entre l'infermeria i les Flors de Bach

Sóc la petita de quatre germans, no sóc ni la més alta, ni la més guapa , ni la més intel.ligent i molt menys la que més destaca, pero sempre ha destacat la meva passió per fixar-me en d'altres àrees en les quals ells no hi tenien tan interès.
Tots tenim diferents professions, i no crec que coincidim en aficions ni tampoc en ideals polítics. Som diferents i ja està. Aquesta és la riquesa humana, el bonic que ens regala la vida. I llavors et crida l'atenció que jo tingui la mirada d'un d'ells i que n'hi hagi un parell que tinguin la mateixa veu, i que un d'ells camini igual que el meu pare i l'altre com la meva mare. Entre germans som diferents pero al final som molt semblants, perque venim de les mateixes costums i de les mateixes arrels: els nostres estimats pares.
Des de joveneta recordo voler regalar la meva ajuda. Recordo que de petita  mirava les noticies i veure el dolor de gent em colpia bastament. Recordo com ahir la guerra de Rwanda. Tot i que estava a molts kilometres, no sé pas perque em va tocar profundament. Veies imatges devastadores, que t'omplien de dolor i només notaves un nus a la gola que feia quedar-te en un dolor profund, perque no podies saber el que sentien ells, pero tot aquell malestar en una pantalla feia que pensessis que volies ajudar a la gent que ho passava malament.
Quan estudiava sempre havia vist clar que em veuria en el món de la beneficiència, em plenava la boca dient que seria educadora social, perque només aspirava a impulsar l'energia que tenia a estendre la mà (i si calia el braç) a persones que no eren tan afortunades com jo.
Pero la vida no em va portar a ser educadora, sinó que em va portar a la salut i més concretament a l'infermeria. Sempre dic que no ha estat la meva real vocació, sinó que la meva vocació és l'ajuda al que està patint.
Fins fa uns anys pensava que la meva ajuda era a la persona en estat de malaltia, pero me adonat que les persones no som malalties , de fet, fa temps que odio les frases de: hi ha un fetge per entrar a quiròfan, tenim una pneumònia aïllada , i és un cirròtic. Definitivament, jo tinc un NO per tot això.
No som malalties, ni  portem un cartell amb un nom d'una patologia determinada. Som persones que passem per diferents estats emocionals i físics  i d'aquí en deriva la malaltia.
I m'omplo d'amor quan veig companyes que són incondicionals a totes aquestes nomenclatures, i parlen de la Carme  , del David o del Josep que té un problema de salut i que està pendent d'intervenció o d'unes determinades cures, que està preocupat i que han estat una estona parlant. Aquest és el punt de vista que m'encanta. M'encanta veure com la professió es desenvolupa també parlant i utilitzant la relació terapèutica. Aquesta és l'ajuda que jo busco, la de la professió infermera.

I arribo a les flors de Bach, que m'ajuden i fan una relació de simbiosi amb la meva professió actual - dic actual, perque mai saps a que et portarà la vida, ni tampoc si la desenvoluparàs sempre-, que m'ajuden a crèixer com a persona i també m'ajuden a que jo ajudi als altres (la meva vocació més profunda!!!).
Un regal poder ajudar d'aquestes dos maneres : donant una mà i estenent l'altra.
Les flors i l'ajuda és una manera de viure: l'altruïsme, l'empatia , i sobretot l'amor incondicional. Estimar per sobre de tot, aquest és el missatge de la vida, i el continuaré  explicant fins que la meva vida s'acabi. De que serveix odiar? menysprear? estimar és el secret.
Espero haver-vos plenat d'aquest amor durant aquests minuts mentre llegieu el text. Ja us he regalat un trosset de les meves paraules i també del que he tret de les meves flors.
Bons dies de final de setmana!

Quan vivia al pis de princep d'Astúries, amb la Conxi algun cop parlàvem de com vivien els nostres avantpassats: els nostres avis, besavis, tataravis i així successivament van viure molts anys de la mateixa manera: cultivaven el seu menjar, feien la seva roba, tenien carros i animals de carruatge. Munyien vaques i alguns tenien ramat. Feien el seu sabó, que els hi servia per rentar-se les mans pero també per netejar-se els seus cabells. Vivien en el seu propi ecosistema i eren supervivents d'un món que estava ple de petits ecosistemes.
Arribàvem a aquestes qüestions sempre precedint-se de que viviem en una societat que corre, que no s'atura. De fet, jo en 33 anys he viscut molts canvis: recordo el telefon de la cuina que teniem a casa, era de color groc pàlid, i tenia aquella roda que li dones volta per picar el número de tlf que t'intessa. També recordo aquella tele que teniem al menjador que tenia un comandament que era més sembla a un totxo que a un comandament, o el primer mòbil que el meu pare va portar a casa i que era com una sabata d'una tal marca airtel crec.
Ara tot va molt depressa. No només la tecnologia, sinó les nostres vides. Des de que t'aixeques fins que te'n vas al llit és un no parar d'avançar depressa, sense aturar-te. Només t'atures els diumenges per la tarda. Quan no tens res a fer, quan t'avorreixes, quan et poses a mirar alguna peli que fan o quan només mires per la finestra pensant que no vols pensar.
Els diumenges són matadors, els diumenges són avorrits , els diumenges els treuries de la setmana. Els diumenges són fatals i horribles. Demà t'espero un dia d'iniciar una setmana de bogeria i només de pensar-ho t'agobies. Molts cops, els diumenges per la nit ni dorms. Dones voltes al llit, pensant, agobiada, preguntant a qui sap qui perque havies de fer migdiada, enlloc d'aguantar desperta, sense que et quedi un bri de son per adormir-te de nou. Maleïda migdiada eterna de diumenge.

Doncs ara, a mi , personalment la visió m'ha canviat, us demano que al llegir això empatitzeu un moment amb mi.

Diumenge per la tarda és un dia més. Què vol dir avorrir-se? és dolent? és fatal? és un pensament o una emoció que tenim prohibit tenir? No a tot. Avorrir-se és part del que significa ser ésser, i quan dic ésser no em refereixo a ser persona, sinó a ser quelcom que respira i viu.  Avorrir-se és un verb que demostra que ja fa alguna cosa amb tu mateix, que estàs mirant cap endins.
El que passa és que quan ens avorrim tendim a pensar, i el pensar fa mal. Pensem i utilitzem el verb: "Rallar-se", i això molt cops ocupa un lloc de conflicte emocional. Acabo pensant en la meva vida, en el que no m'agrada, en el que vull trencar, en el que vull canviar, en com sóc jo, en les meves frustracions i en una vida, que em vaig proposar tenir-la d'una manera i el que no és. Tots hem pensat en un ideal, en allò que jo vull i que no tinc . Potser la sol.lució no és basar-se en el pensament recurrent, sinó en centrar-me en el que sento.

Això són processos difícils que molts cops necessiten de moltes ajudes: teràpies i molta capacitat per implicar-te en un procès. Pero molts cops no hi ha implicació perque no hi ha problema de causa-efecte. Tot això està molt subjacent. Encara no ha surtit a la llum. Des de que visc amb el concepte de flors de bach, he vist que coses que em pensava que no existien, ara comencen a sortir. Temes amagats que no sortien.

No penseu pas que sóc una detractora de la psicoanàlisi, al contrari, sóc partidària de qualsevol teràpia psicològica que ajudi a treure coses, sóc partidària de la psiquiatria, i sóc partidària de qualsevol àmbit i branca que faci treure temes personals, pero ja que defenso plenament les Flors de Bach, deixem que us digui que aquestes ajuden i potencien a totes aquestes disciplines, obtenint més col.laboració i empatia cap al que ens envolta. Les Flors de Bach, fan que t'aturis un moment i miris. EMPATIA I AMOR. Aquestes paraules em venen al cap. És un regal descobrir-les: Olive, Mimullus, Agrimony, White Violet, Cherry Plum ,  Gentian, Scleranthus, Rock Rose , ...fins a 38 noms de flors consoliden un quadre ple de personalitats i de trets que tots tenim ja sigui positiva o negativament. M'encanten i m'enamoren. Cada cop que n'he descobert, he pensat amb algú proper a mi, i a algú que volia regalar-li una flor de Bach. Proveu a obrir el vostre cor i a viure lentament, a observar. Torno a dir: m'enamoren.Visca l'avorrir-se els diumenges per la tarda i a aturar-te, a pensar i a reflexionar, i a emocionar-te amb coses que passen i que t'aturen.Diumenges tarda, gràcies per existir ,.

Com he arribat fins aquí?

Sóc la Judit, tinc 33 anys i visc a Sant Cugat del Vallès des de fa un any. Sóc de Lleida, i en algunes èpoques he viscut a Barcelona i a d'altres a la Terra Ferma.
Infermera de professió des de fa 8 anys, he passat per serveis de medicina, cirurgia, etc...Pero des de fa uns anys he tingut experiències laborals amb persones amb problemes d'addicció, gent sense sostre i discapacitat intel.lectual.
Sempre he vist que volia anar més enllà de l'estat físic i que em sentia lligada fortament a les experiències emocionals dels meus i les meves pròpies.
Potser d'aquí rau la meva passió per la salut mental, entendre les persones en qualsevol estat m'apassiona, perque som tan diferents si al cap i a la fi estem fets del mateix material? pot semblar un absurd pero no ho és, només és una breu reflexió de coses que et passen pel cap quan coneixes diferents persones i diferents maneres d'afrontar la vida.
I així doncs arribo a les Flors de Bach. Decideixo formar-me com a terapeuta per poder ajudar als altres, per poder arribar a les persones d'una manera que els pugui ajudar, amb fòrmules úniques que puguin donar ajuda en moments d'ofuscació, de moments emboirats.
Així doncs, aniré emplenant el meu bloc dels meus coneixements, experiències, referents a les Flors de Bach, de com m'arriben, de com coneixer-les ha canviat la meva vida i de com pot ajudar a les persones a fer petits canvis positius per tenir una vida millor i aprendre.
Gràcies i fins aviat